#7 - proposar-se
"Fins que un dia dins el cotxe excitat vaig proposar de trencar per la drecera de les corbes del barranc"
- PROPOSAR-SE -
v. prnl.
Decidir-se a fer una cosa i posar tots els mitjans a l’abast per aconseguir-ho. Si vols aprendre a conduir, t’ho has de proposar seriosament.
Aquest any he estat reflexionant sobre els meus propòsits durant més temps del normal. Ja se sap, abans calia deixar el 2025 enrere, fer els rituals de sempre —i algun de nou, per assegurar el tir. Cremar paperets la nit de Cap d’Any, escriure des de l’1 de desembre per veure-ho tot en un conjunt, xerrar amb amigues… I prendre-m’ho amb calma.
El resultat ha estat que el dia 30/12 no havia acabat l’escrit (sincerament, avui dia em penso que tampoc no el tinc), no tenia propòsits (només un), i no havia vist cap post ni vídeo de “in’s and out’s” del 2026. Però aquí estem, escrivint una newsletter sobre els propòsits, que temo que aniré perfeccionant a mesura que escrigui.
Navegant per les Notes de Substack em vaig assabentar que, segons la cultura xinesa, passarem de l’any de la serp a l’any del cavall. No sé gens el que significa, però pel que puc entendre, resarem perquè gràcies a aquest canvi que ens urgeix a fer el cavall vinguin tan sols coses bones. O moltes bones i poques de dolentes. Ha de ser un bon any, aquest. Ja només per l’energia de força que desprèn el cavall, i l’energia de “sssssssssssh” que desprèn la serp. Mooolt millor el cavall, oi que sí? OI QUE SÍ?!
Bé, doncs centrant-nos en aquest any vinent del cavall, he decidit que no me’n puc estar de fer una llista eteeeeerna de propòsits. No em puc limitar només a un. Això és el que fa la majoria de gent que és conscient de dues coses: els seus límits i que l’any només té 12 mesos, 52 setmanes, 365 dies, 8.760 hores, 525.600 minuts i 31.536.000 segons; dels quals un terç (espero!) ens els passem dormint… Però jo, no. Així doncs, m’ha sortit una llista prou llarga de propòsits, fruits de les meves reflexions dutes a terme al bus, abans d’anar a dormir, a la terrassa d’algun bar, al cotxe de la Domingo i al sofà de casa la Merions.
Soc plenament conscient que la nit del 31 de desembre no és màgica, i que canviar de calendari no té cap més efecte que aquest: canviar de calendari. Però m’agrada moltíssim, moltíssim, aquesta excusa per intentar fer canvis que vull i tenir un “a partir de” sobre el qual començar. He estat llegint un post —sent una mica escèptica dels coneixements científics de la redactora—, sobre com batre la batalla al teu cervell per mantenir-te complint els nous propòsits més enllà del mes de febrer (per les més afortunades). He de dir que estic prou contenta perquè jo normalment els acabo fent (tot i que el de la puntualitat sempre es renova, gradualment), però posava neuroplasticity i m’hi vaig llençar directa.
your brain doesn’t believe statements. it believes evidence. if you tell yourself “i’m a disciplined person” while your behavior shows zero discipline, your brain dismisses the statement as noise.
it trusts behavior over belief. (…) you prove the new identity to yourself through repeated action until the new neural pattern is stronger than the old one.
this is why the first few weeks of any change are absolutely brutal. you’re in this awkward phase where your behavior is saying one thing but your identity pattern is still saying another. your brain is basically in conflict with itself. old pattern vs new pattern. and the old pattern is way more myelinated.
most people quit during this phase because the cognitive dissonance is uncomfortable as fuck. but if you can push through it, there’s a tipping point where the new pattern starts to become self-reinforcing. you’ve built enough myelin on the new pathway that it starts to compete with the old one. your predictive model starts to shift.
M’agrada aquesta energia de gent proposant-se aconseguir nous reptes, afinar alguna habilitat o començar una afició. És divertit, és bonic. I en certa manera, un compromís amb tu mateixa, de cuidar-te. Un dia vaig llegir —o veure, no ho tinc molt clar— que la disciplina és simplement respectar les promeses que t’has fet a tu mateixa. No sabeu com em va canviar la perspectiva de tot plegat. Per anar al gimnàs, per exemple, per escriure, per fer tot això que una es proposa i, en certa manera, s’està prometent. És una manera de dir: “Per què t’hauries de fallar a tu, si t’ho has promès? No fallaries si li haguessis promès a algú altre!”. A mi, us juro que em funciona.
Tot i això, mai està de més tenir estratègies per si rellisquem alguna vegada. Aquest any, amb la Domingo ens hem nomenat padrines de propòsits mútuament. Com el que fan els del cau amb la promesa escolta. Ella sap els meus propòsits i jo els seus. Cadascú els ha redactat a la seva manera. La meva padrina s’encarrega que jo vagi complint amb els meus propòsits, que vaig per bon camí; i, al llarg de tot l’any, jo vaig fent un seguiment per assegurar-me que ella està fent tot el possible per complir els seus. M’encanta aquest pacte. Em sento segura.
Aquest Cap d’Any, amb el grup que ho vam celebrar, vam cremar junts el que volíem deixar enrere del 2025. De la meva llista —francament llarga—, no en guardo cap còpia. He confiat en la meva memòria (surt malament) per a recordar-ho. A més, el contingut d’aquesta vaig optar per mantenir-lo bastant en secret.
A favor de la incoherència, em disposo a allistar els meus propòsits per al 2026. He pensat que seria divertit dedicar la primera entrada de l’any a explicar el que jo m’he proposat per a aquest. Em fa il·lusió que quedin aquí plasmats, que siguin el primer post del 2026 i que em persegueixin tot aquest any perquè els vagi treballant.
Ja veieu que aquesta serà una entrada de la newsletter bastant diferent. Provarem de veure com surt.
ELS MEUS PROPÒSITS PEL 2026
Si més no, aquells que estic preparada per compartir.
1. escriure més substacks i sense por
De la manera més rodona que podia fer-ho, estic posant en marxa el meu primer propòsit.
M’agrada escriure, m’encanta. És una manera molt diferent de pensar i de crear. I, ja sabeu, vaig començar la llibreta oberta per tenir una excusa per parar-me a escriure, obligant-me a “acabar” allò que havia començat a desenvolupar. D’aquesta manera, trobo que estic més atenta a buscar raons i llocs d’on inspirar-se. Es fa més divertit. A més, no sento que tan sols soc consumidora, sinó que jo també dic la meva, d’alguna manera. I vull pensar que cada verb sobre el qual parlo també deixa pensant durant un temps a alguna persona que ho ha llegit. Que ella també troba coses relacionades sobre les quals divagar i potser encetar converses. (No deixis mai de somiar, bonica!)
Tot i que no estic descontenta amb el que he anat fent des que he començat, trobo que podria fer-ho molt més. Però em paralitza la por de no fer-ho perfecte i que no us agradi (???). I no vull escriure pressionada més del que toca, ni fer-ho per ningú més que per mi. No cada entrada d’aquesta llibreta ha de ser espectacular i superprofunda i amb unes idees innovadores i “uau” i “oh”. Continuaré intentant-ho, tothom ho sap, però ara no m’aturaré quan vegi que no ho és. Així que ja tenim el primer propòsit.
2. fer-me més la rutina de cura facial
Em refereixo a la skincare… Cuidant la llengua, suposo.
Fa un any, els Reis em van regalar les cremes de la cara que tant demanava. Un any després, encara en queda. I no és perquè sàpiga gestionar-me bé les quantitats, sinó perquè em falta més regularitat. A més, la meva germana em va regalar unes eye patches per Nadal. El món m’ho està demanant.
Damunt de tot, no va només de recordar-me de fer-ho abans d’anar a dormir, sinó que durant el dia ens hem d’hidratar millor. La meva estratègia: carregar sempre amb mi la meva ampolla d’aigua. Si la veus més, beuràs més. De res.
No és el propòsit més profund que veureu avui, però una s’ha de cuidar el cutis, nenes.
3. practicar els matins lents
Altre cop amb els insuportables conceptes en anglès: slow mornings.
La Garriga estava meravellada vivint la seva nova vida matutina de manera pausada. Em va explicar que quan era “nini” li va anar bastant bé. Senyals… Ho vull provar, em ve de gust. Tota la meva vida he anat de bòlit als matins, sempre deixant-me de posar la colònia o les arracades, el tupper a la nevera o el plat de l’esmorzar a la taula. Des d’aquest any, anirem més pausadament, amb calma. Si cal llevar-nos abans, que així sigui. I no espero poder-ho fer cada matí, però que es converteixi en la norma i no en l’excepció.
Afortunadament, compto amb un despertador estupedu que va encenent la llum lentament deu minuts abans que comenci a sonar una musiqueta amb ocellets i sons de fulles movent-se pel vent. Així em llevo tranquil·la, ben bé com si m’acariciessin la careta. I no pas la terrorífica alarma de l’iPhone perforant-me el timpà!
Us puc prometre que els matins lents no són cap excusa per la meva lentitud. Seran un acompanyament suau a l’inici dels dies. Anirem veient si em funciona. Si no ho fa, em penso que seré capaç de veure-ho i deixar-ho córrer.
4. llegir més articles de substack
Últimament, es parla molt que Substack està creixent, movent-se cap al mainstream, etc. Jo no sé d’aquestes coses, i només puc dir que em fa una mica de mandra si això comença a omplir-se d’antics usuaris de Twitter que ara vinguin a fer-se els intel·lectuals per postureig.
Perquè estic descobrint que m’interessen molts articles que vaig veient a la pàgina principal. Molts m’encurioseixen i no estan gens malament. Per tant, provarem si puc llegir-ne més i potser poder pensar en temes nous, perspectives diferents, etc.
M’agrada i em sorprèn una cosa, de Substack: el que em surt a la pàgina principal no és sempre l’última publicació que s’ha fet. De vegades em surten Notes i posts de fa alguns dies, inclús setmanes. Amb això vull dir que no se sent aquesta pressió per estar al dia de tot, sempre, l’última hora, l’últim hot topic com sí que passa a Instagram, TikTok i X. Se sent tot de manera més pausada. Ens agrada.
5. ubicar-me més sobre el meu futur laboral
No sé si cal desenvolupar massa aquest propòsit. Bàsicament, estem transitant una època de molts dubtes, moltes preguntes, moltes decisions… Es podria anomenar… crisi? (Ei! Com moltíssima gent al meu voltant!)
No em sento pas incòmode, perquè de moment veig moltes portes obertes. Però penso que estaria més tranquil·la si faig un treball profund de seure a pensar què és el que vull i com ho puc aconseguir. Que després ho pugui fer i ho continuï volent fer d’aquí a molts anys ja serà una altra cosa. Com diu l’Arnau: “A la vida s’ha de tenir un pla i estar disposat a no seguir-lo”, però les dues coses són importants de saber.
6. tornar a jugar a un equip de volei federat
Ai, amigues, la nostàlgia va colpejar-me fort a finals de desembre. Un dia que vam sopar amb les de l’equip de vòlei, amb qui feia massa que no ens vèiem. Em va obligar a recordar tot el que vam viure juntes, el que em fa sentir el vòlei de competició i la sensació aquesta d’haver-lo deixat obligada.
Vull tornar. No sé superar etapes? M’és igual. Aquesta no la vull superar encara.
Soc conscient de totes les implicacions que té tornar a buscar i trobar equip, si tinc sort. Les faré. No he acabat amb el vòlei.
7. llegir 11 llibres
L’any passat n’eren 10, aquest any un més. A veure quants podré marcar amb el meu nou marcador de llibres!
7. fer el recopilatori del segon del dia
Ja em sap greu, però el segon del dia torna aquest 2026. És una manera genial de buscar que cada dia tingui un moment divertit i retratar-lo. A més, amb el meu supernou mòbil quedaran unes imatges d’hiperqualitat brutals.
Semblarà mentida, però amb els pocs dies que portem d’any ja he agafat la rutina. Em fa una il·lusió…!!
8. treballar les finances personals
No em convertiré en una criptobro, no és gens la meva intenció. Però temo que ser adulta també implica tenir una mica de control sobre els diners que afortunadament anem generant i podent estalviar. Aquest desembre vaig començar a practicar fent-me una mena d’Excel de les despeses del mes. El pitjor mes per a fer això, de lluny, ho sé. Però inconscientment vaig triar-lo per espantar-me i posar-me les piles. Vaig aconseguir espantar-me i em vaig decidir a posar-li remei.
Farem una mica de planificació de despeses, gestió dels estalvis, mirarem a llarg i curt termini… Una miqueta de tot.
És possible que aquesta llista infinita de coses no sigui assumible i que tan sols estigui manifestant? Sí. Però estic contenta del resultat final de la meva llista de propòsits. :)
Mentre escrivia aquesta entrada, m’he adonat que gran part dels meus propòsits eren bàsicament coses que volia dins o fora del meu 2026, més que no pas propòsits en si. Una manera fàcil de proposar canvis d’hàbits: o entra o surt. El propòsit és “fer fora” o “explorar”. Ho esteu llegint bé… entrem en la secció dels famosos “in’s and out’s” del 2026 per mi. (M’estic convertint en una bloggera convencional? no please!)
IN’s AND OUT’s D’AQUEST 2026
IN’s
te
picant
piano
ganxet
letterbox
pinces de cabell
Algun que altre cafè el convertirem en te (el chai no m’està desagradant). A més, la Garriga va descriure les slow mornings com a ella bevent te al seu llit mentre llegia… Toca. De sobte m’encurioseix deixar entrar el picant a la meva vida. No en la forma en què el papa es passa de pebre i no me’n queixo, sinó en la forma que l’Albert proposi un restaurant indi i no li digui que “hi ha massa plats picants a la carta”. La Susy també n’estarà contenta. He de tornar a tocar el piano; no hi ha més. Aprendré a fer ganxet amb la mami. Ho vam comentar amb l’Ona Andres un dia i vam coincidir. Podriem fer un club. Idea. M’he instal·lat letterbox; el goodreads de les pel·lícules. Aquest cop, però, no he embogit i he afegit tota la meva vida cinematogràfica. He simplement acceptat el fet que aquesta només quedarà reflectida a partir del 2026. El Pare Noel va decidir que ens deixaríem endur per l’onada d’estils de cabells recollits amb pinces. Som-hi.
OUT’s
l’app de YouTube
mossegar-me les ungles despintades
cuidar qui no em cuida
els descafeïnats fora de casa
L’app de YouTube no ens estava fent cap bé, família. Era exagerat a les nits. Fora. De les ungles no en vull ni parlar… Porta el segell d’”Aprovat per l’Albert”. És evident que les cures són bilaterals; si no, són una altra cosa, però no són cures. Vull pensar que un percentatge elevat de les meves despeses innecessàries venen d’aquells descafeïnats de tarda que em “regalo” a mi mateixa massa sovint. No em faré rica, però no malgastaré (derrocharé sonava millor…).
Quin desglossament més extensiu de les meves promeses! Em sento deslliurada alhora que enfeinada.
I aquí només hi ha retratat tot allò que té a veure amb el canvi que vull aquest any. Però hi ha moltes coses que vull mantenir a la meva vida. D’això no me n’oblido, ho tinc molt present. Venen canvis, però també m’espero que allò que ja m’agrada es pugui quedar: tot allò amb què ja soc feliç avui.
Li demano al 2026 molta més calma i bones notícies que al 2025.
Que tingueu totes molt bon any! Gràcies per llegir-me.
Muac!
plena confiança en el 2026! som-hi som-hi
a veure si complim el picant i les ungles!!